divendres, 22 d’octubre del 2010

La dansa

En el meu tema lliure parlare de la dansa, que es una de les coses que més m'agrada fer.
Jo porto des dels 6 anys fent ball, primer vaig començar amb el jazz, desprès amb el líric, i finalment i segueixo ara ballant Hip-Hop.
Ara hos parlaré una mica de la dansa:

DANSA
La dansa és un art consistent en expressar-se mitjançant moviments del cos al ritme de la música. Es fa servir bé com a forma d'expressió, bé com a interacció social o bé pot estar present en actes espirituals o en altres tipus d'actuacions artístiques. Juntament amb el teatremúsica, la dansa és una de les tres arts escèniques que existeixen des de l'antiguitat. i la
Per a identificar què és dansa cal tenir en cmpte factors socials, culturals, estètics o artístics, i varia des dels moviments funcionals mès bàsics (com ara el ball folclòric) als més virtuossosballet). La dansa pot ser participativa, social o representada per a una audiència, amb moviments que no comporten cap significat, com passa en la majoria dels balls europeus, o bé pot tenir moviments i gestos d'un sistema simbòlic de significats, com passa en les danses asiàtiques, mentre que les danses africanes sovint tenen una funcionalitat interpretativa de l'entorn. En qualsevol cas, les danses dónen forma idees, emocions o conten una història. (com ara el
Les danses populars estan enllaçades amb les arrels històriques dels pobles, puix totes les societats humanes han desenvolupat alguna mena de dansa característica. Per exemple, en el folklore dels Països Catalans, hi ha danses com la sardana de Catalunya o el bolero, el copeo, la mateixa de Mallorca, la jota a moltes zones de la península Ibèrica; també hi ha la dansa clàssica a Europa, la dansa del ventre a Àfrica i Orient, les danses gitanes de l'Índia fins la península Ibèrica (flamenc, etc.), els diferents balls de saló (vals, tango, lindy hop, etc.), la dansa contemporània, etc.
En totes les danses, de tots els estils, al capdavall, tenen característiques comunes com ara la flexibilitat, el moviment del cos, així com consideracions físiques humanes i universals. Si els passos d'una dansa no s'executen de la forma correcta pot tenir lloc accidents perillossos.



 

dijous, 21 d’octubre del 2010

Plàstica! ( color i perspectives)


COLOR

Síntesis Aditiva del Color: Una breve explicación y un gráfico interactivo para experimentar la obtención de colores-luz a partir del rojo, el verde y el azul.


Síntesis Sustractiva del Color: Una breve explicación y un gráfico interactivo para experimentar la obtención de colores a partir de los primarios magenta, cian y amarillo. 
El

Círculo Cromático: En el podemos ver de forma ordenada como obtener el resto de colores a partir de los colores primarios.


Contraste Simultáneo del Color: En esta aplicación podemos comprobar como afecta en nuestra percepción de un color los colores que le rodean.


PERSPECTIVES



Tipos de Proyección. Para representar objetos tridimensionales en dos dimensiones recurrimos a su proyección en un plano. El tipo de proyección determina el tipo de representación o perspectiva. Gráficos interactivos en 3D.

.
2,2 Mb


Perspectiva Axonométrica Ortogonal. Gráficos interactivos para ayudar en las explicaciones y comprensión. Ejercicios para realizar on-line y en papel. Perspectiva Isométrica, dimétrica y trimétrica.


Perspectiva Axonométrica Oblicua. Gráficos interactivos para ayudar en las explicaciones y comprensión. Ejercicios para realizar en papel.




Matemàtiques

Teoria de Polinomis: fraccions algebraiques


Fraccions algebraiques:
Les fraccions algebraiques són quocients de polinomis. Per operar amb elles en les sumes i restes hem de recordar quelcom que ja sabem de nombres. Exemple: Per sumar 2/3 i 1/2 hem de trobar un MCM de 2i 3, qué és 6. Llavors expressar 2/3 com a /6, sense canviar el valor de la fracció(divisió). El mateix per 1/2. Ens quedaria: 4/6+3/6.
Quan tenim el mateix denominador, podem sumar o restar els numerador normalment i el denominador comú queda inalterat.
per exemple 4/6+3/6=(4+3)/6=7/6
Com que estem tractant polinomis, haurem de trobar el minim comú múltiple dels denominadors. Per fer-ho haurem de factoritzar els denominadors. Haurem de multiplicar cada fraccio(es a dir, tant el numerador com el denominador) per els factors irreductible que no comparteixen els denominadors despres de factoritzar.
Un cop fet això tindrem els mateixos denominadors i només haurem de sumar o restar els numeradors que haguem obtingut de la multiplicació.
Exemple: (x-1)/(x-2)(x-3) + (x+4)/(x-2)(x+2).
Els denominadors (x-2)(x-3) i (x-2)(x+2) tenen en comú x-2. No tenen en comú x-3 i x+2. Per tant multiplicarem el primer polinomi per x+2. El segon multipliquem per x-3. Recordem que s'ha de mutiplicar tant numerador com denominador.
Quedarien (x-1)(x+2)/(x-2)(x-3)(x+2) + (x+4)(x-3)/(x-2)(x-3)(x+2)
Per resoldre-ho hem de treure els parentesis fent les multiplicacion i posteriorment fer les sumes.




PRESENTACIÓ

Hola, em dic Ariadna!
Sóc alumne de 4t d'ESO de l'escola ANUNCIATA.
En aquest blog introduire informació sobre algunes assignatures que fem a l'escola i també de algun que altre tema que m'agraden a mi i així podreu coneixem millor.
Intentare que els temes siguin d'interes per poder reforzar diferents assignatures...
Espero que hos agradi i que apart d'aprendre, hos divertiu...